divendres, 21 de gener de 2011

Joel Jové de 1r bat seleccionat.


L'alumne JOEL JOVÉ de 1er de batxillerat ha estat seleccionat entre 25 alumnes de 5 centres de Catalunya, pel Projecte Mautahusen per anar a l'acte que l'Amical organitza el dia 26 de Gener a les 16.00 a Barcelona.
El Joel dedicarà el discurs a un deportat en una acte al Parlament de Catalunya.



La història d'un record

La durada d'una vida és com la d'un somni: no decidim el moment en què naixem ni en què morirem. No obstant, la vida arriba a un punt en què esdevé efímera, mentre que un somni sobreviu entre impossibles per durar eternament, fins que algú s'adoni que la vida, al cap i a la fi, és un somni enterament efímer. La nostra vida (o el nostre somni, si ho preferiu així) és un record constant que s'escriu sol. Som els personatges d'una novel·la de la qual no sempre comprenem el que vol l'autor de nosaltres i ens hem d'adaptar a allò que va escrivint entre línies.
Mauthausen, Auschwitz, Buchenwald... van ser escenaris de moltes vides acabades i d'encara més somnis esvaïts entre muralles de pedra amb l'única intenció d'esfumar-se per sempre. Per a molts l'infern, per a altres un lladre d'il·lusions, de vida, de llibertat i d'esperança. Milions d'exterminats i esclavitzats de tots els països i cultures, i entre ells republicans de tots els pobles de Catalunya i d'Espanya. No són una xifra, sinó totes i cadascuna de les persones per les quals estic llegint aquest escrit sense ànim que em sigui retornada una resposta, sinó amb l'únic motiu de commemorar els qui ja no són amb nosaltres.
A aquestes persones no podem atribuir-los la vida com un somni sinó com un malson. Intentaren esborrar cada mal record d'aquella vida escrita entre línies, però l'esforç va resultar nul. La marca del mal record s'entreveia darrere d'aquelles ganes d'esfumar-se per sempre i, si hem de ser sincers, els mals records marquen les futures pàgines que escriurem en el llibre de la nostra vida.
Paràgrafs infernals envaïts de tristor. Un calabós compartit amb dues dotzenes de persones culpables de lluitar per la llibertat. Desesperació en un mar de tinta vermella. Mirades endarrere cercant un raig de llum que mai van trobar. I per últim, la valentia d'un poble que no es va rendir encara que la dificultat va asseverar el seu camí cap al desenllaç de la història d'un record. Són els ingredients que fan falta en una història per tal de no voler ser recordada per ningú i oblidada per molts.
Presos i condemnats, tan estimats per una multitud immensa com rebutjats per una insignificant minoria, la qual només va pensar en el mal com a bé, i en el bé com a res. I és precisament el bé com a bé el que es van descuidar a l'hora de fer que els records d'una vida (o d'un somni) esdevinguessin flagel·lats, gasejats, abolits i explotats fins a la mort, fent que una vida tan valorada i estimada esdevingués un malson.
Jo d'això en dic Herois en majúscula perquè són els veritables personatges principals de la història d'un record. El record d'una vida passada que es manté escrita en fina cal·ligrafia d'una tinta fugaç, narrant cada segon d'aquell malson, la durada del qual és com una vida: no decidim el moment en què ens adormim ni en què despertarem.
A tots els Herois els reto homenatge avui i ho repetiré a Mauthausen el proper mes de maig.

Joel Jové Navarro

dilluns, 10 de gener de 2011

Festa dels talents 2010

Sota la direcció dels alumnes de 2n d'ES0, un any més es va celebrar la Festa dels Talents. Es tracta d'una diada plenament consolidada al centre en què els alumnes poden demostrar les seves habilitats i aficions a la resta de companys i professorat. Aquest any vam poder gaudir de representacions d'alt nivell que tots els presents vam saber valorar. Cal destacar la "performance" en rigurós directe del Fernando Gracia i la seva personal versió del "My Way" del Frank Sinatra. Felicitats a tos!!